dissabte, 19 de novembre de 2011

La Maleta Vermella


... Tant bon punt es va despertar va marxar sense acomiadar-se. "- Ja estic preparada pel llarg iatge", va pensar. Així doncs, va partir, acompanyada tant sols de la seva maleta vermella. En cap moment va mirar enrere. Tant sols parava de tant en tant, per agafar alè, degut al gran pes de la maleta, plena de bons records que mai més serien recordats, de moments inoblidables que aviat serien oblidats, de futurs dibuixats en cartulines de colors que es desdibuixaven, mica en mica, per art de màgia. Va continuar caminant fins a arribar a la prima linia que separa el cel de la terra. Es va aturar, va agafar la maleta amb força, i la va llençar, lluny, va fer mitja volta i se'n va tornar a casa amb la mirada fixa, perduda. Sense bons records, sense moments inoblidables i sense cartulines de colors on pintar el futur... La mateixa, però diferent....