"-Mareeeeeeeeee!" Va cridar en Xip mentre es tapava el cap amb la manta.
"- A sota el meu llit hi ha un monstreeeeee! He obert els ulls i el tenia aquí, dormint al meu costat. He cridat i s'ha espantat. I s'ha amagat a sota el llit. És lleig. I no té un ull, en té dos. I només té dos braços! I...
"-Tranquil fillet" va dir la mare acaronant al Xip intentant calmar-lo. "- Tranquil petit meu, tranquil que la mare ja és aquí".
"- I no tenia cua, ni era de color blau. I tenia, i tenia.... i tenia pels al cap! Mamaaaaa va, fes-me el petó de borrar malsons".
La mare d'en Xip va fer-li un petó al front. No era un petó qualsevol, era un petó de borrar malsons. Un d'aquells petons que la mare li feia quan somiava amb monstres. Petons màgics. D'aquells que només les mares saben fer.
"-Gracies mama" va dir en Xip. Va tancar els ulls i va seguir dormint.
Quan la mare d'en Xip va tancar la llum, l'Albert va treure el cap de sota el llit. Va mirar amunt, per assegurar-se que el Xip dormia i, sense fer soroll, va creuar de puntetes l'habitació, va obrir l'armari i va entrar. Va travessar la cortina de camises i samarretes, es va estirar al seu llit i es va tapar el cap amb la manta, espantat de veure al monstre que vivia a l'altre banda de l'armari.
